El conflicte entre israelians i palestins, arrenca el 1948, quan Gran Bretanya, la potència colonial es retira i es proclama l’Estat d’Israel que preveu la partició del territori entre els dos pobles. Els palestins rebutgen el pla de partició acordat el 1947 per l’Assemblea de les Nacions Unides i l’any següent esclata una guerra entre els exèrcits dels països veïns, en suport a Palestina, i l’exèrcit israelià que els derrota. Acabat el conflicte, Israel s’empara del 78% del territori i el 22% restant correspondrà a Cisjordània i Gaza, administrades per Jordània i Egipte, respectivament. La desfeta suposà també l’expulsió, per part de l’exèrcit israelià, de més de 750.000 palestins de les seves terres i l’impediment de retornar-hi un cop acabat el conflicte.

 

L’exposició que us presentem ha estat finançada pels municipis de Castelldefels, Granollers, Rubí, Sant Adrià del Besòs, Tarragona i Terrassa, sota la coordinació del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament. L’execució, el concepte i l’elaboració dels continguts és obra d’Eitan Bronstein Aparicio, director de l’ONG israeliana De-Colonizer. De-Colonizer és un laboratori de recerca activista que produeix materials per exposar i desafiar la naturalesa colonial del règim israelià.

 

Aquesta exposició aborda dos grans temes que estan a l’origen del conflicte palestino-israelià.

 

En primer lloc, posa el focus sobre els esforços en curs per part de l’Estat israelià per silenciar la història de la Nakba. Aquesta paraula en àrab significa ‘catàstrofe’ i fa referència al desplaçament de la majoria dels palestins i la destrucció de la majoria de les seves localitats el 1948 per establir Israel. A les escoles d’Israel aquesta història no s’ensenya i el govern va aprovar una llei destinada a evitar qualsevol discussió o commemoració d’aquests esdeveniments crucials.

 

La mostra que veureu es va presentar a finals de juliol de 2019 a la sala d’exposicions israeliana de La Casa Blanca (the White House), que es troba a l’única edificació que resta del poblet palestí d’al-Ma´in. L’exposició ens apropa la història d’aquest poblet palestí a partir de mapes, fotografies aèries i testimonis de refugiats palestins oriünds. Actualment, sobre les terres d’al-Ma’in s’ubiquen quatre kibbutz israelians, per la qual cosa el públic assistent a la mostra eren israelians que viuen sobre la terra palestina. Tanmateix, cap dels assistents no havia escoltat mai abans la història dels palestins que vivien prèviament a la mateixa terra, ni tampoc com havia anat la seva expulsió.

 

Les reaccions dels visitants van ser potents, molt emotives. Per una banda, alguns d’ells van negar l’existència prèvia d’un poblet palestí en aquella terra i, per una altra, alguns altres estaven molt emocionats i contents de conèixer per primera vegada aquesta història d’una manera tan interessant.

 

En segon lloc, l’altre focus que l’exposició vol emfatitzar és el tancament de la frontera entre la franja de Gaza i Israel. Tot i que la sala d’exposicions, en territori israelià, es troba a només tres quilòmetres de la frontera i la ciutat palestina de Khuza’a a la franja de Gaza, la separació entre israelians i gazatís és total.  

 

Una fotografia aèria d'al-Ma'in de 1945, muntada sobre un estel, no va poder enlairar-se des la part israeliana per sobre de la frontera i així no va poder ser vista des de la part palestina, cosa que va obligar a trobar una solució alternativa per fer-la arribar a la franja de Gaza. Abu 'Ala, el nét de la persona que va construir l’edificació de la sala d’exposicions de La Casa Blanca viu a només vuit quilòmetres de la casa, però ell està a la franja de Gaza i la sala es troba a Israel. Abu ‘Ala va marcar sobre la foto aèria de 1945 els diferents espais que composaven el poblet d’al-Ma’in i un equip s’ha dedicat a identificar-los en el territori actual sobre el qual s’assenten els quatre kibbutz. Tot aquest procés d’identificació i de recuperació de la memòria històrica d’al-Ma’in el podreu veure ens els tres vídeos de l’exposició.

DOSSIER DE L’EXPOSICIÓ